Els companys de Vilaweb entrevisten Eduard Escoffet, codirector del Barcelona Poesia, que s’inaugura aquest vespre al Palau de la Música
Aquesta nit comença el Barcelona Poesia 2012, amb la Nit de Poesia al Palau. Eduard Escoffet (Barcelona, 1979) és la tercera temporada que codirigeix el festival. Des de l’any passat ho fa al costat del també poeta i activista cultural Martí Sales. Tot dos van heretar un festival desdibuixat. Ells li han donat caràcter: amb la particiapació de poetes internacionals, per convertir-lo en un festival de poesia de referència mundial, i alhora fent-lo transversal, per arribar a molts racons de la ciutat i a molts tipus de públic. Hem parlat amb Escoffet d’aquesta edició i del moment cultural que viu la ciutat.
Fotografia d’Albert Lladó || http://albertllado.com/
Eduard Escoffet es va llicenciar en filologia catalana i és a punt de doctorar-se en literatura barroca. Es guanya la vida fora de la literatura i fora de les institucions, fet que considera fonamental. Té amb un altre soci l’empresa La Correccional, de correccions i traduccions.
—Què us satisfà més del Barcelona Poesia que proposeu?
—L’any passat vam augmentar un 40% de públic i, sobretot, vam augmentar en tipologies de públic. Em satisfà molt augmentar el públic que va a veure poesia.
—El programa que plantegeu no exclou res i ningú.
—És que tothom s’hi ha de sentir representat, perquè és un festival de tothom. Però essent tan divers, no hi ha res de la programació que no ens interessi, que no ens cridi l’atenció al Martí i a mi. Ens agrada donar joc, però no ens agraden les quotes.
—Des del principi vau fer un acostament de la poesia a les altres arts contemporànies. Aquest és un tret distintiu. L’any passat sobretot en l’àmbit de la música, enguany en les arts visuals i escèniques.
—És curiós però en el món de l’art contemporani els joves treballen a partir del text, de la paraula dita, de la recitació… Hem proposat un programa molt polièdric de manera que si no hi entres per un cantó hi pots entrar per un altre.
—Com prepareu el programa?
—Viatjo molt per festivals internacionals. Els viatges són molt importants, no només per trobar poetes i artistes que siguin interessants sinó també per conèixer el funcionament d’altres festivals. Hem intecanviat idees amb festivals com el de Berlín o el de Roterdam. I també són molt importants les trobades amb directors d’altres festivals. Per altra banda, arriben moltes propostes. Tot i així les més interessants les has d’anar a buscar. En Martí se centra en l’àmbit més local i jo en l’internacional.
—En aquest programa s’hi troba reflectit el context social de crisi que vivim?
—Volíem defugir la cosa més pamfletària, més clarament reivindicativa. Les solucions unívoques no ens valen. Perquè el model s’ha ampliat i és més divers que mai. I és un festival que dóna una certa visió positiva. La imatge dels cartells d’aquesta edició transmetren positivitat. I aquest optimisme el volíem remarcar davant la guerra de desmoralització que pateixen els ciutadans. Des d’aquest punt de vista era una necessitat reivindicar una mirada positiva de la ciutat.
—És un bon moment per la cultura de la ciutat?
—Hi ha molt de futur i cal desbloquejar aquesta pressió psicològica que patim. Perquè jo no paro de trobar coses interessants a la ciutat, i també crec que comença a donar-se un cert relleu generacional… Mira, aquesta setmana coincideixen a Barcelona OVNi, NEO, una inauguració a l’Espai 13 de la Fundació Miró, i el Barcelona Poesia. Hi ha motius per a l’optimisme.
—Com creieu que afecta la crisi en l’àmbit de la creació?
—Hi ha una aposta pels camins personals: els poetes van a la contra i tenen una visió pròpia. Potser s’enfonsa l’economia, però no pas la creativitat ni la capacitat de construir discursos propis. S’ha mort la cultura de l’espectacularitat i ha agafat molta força la mirada personal. Són propostes molt diferents, una polifonia en la qual no hi ha un únic missatge. Nosaltres som partidaris d’ensenyar mirades diverses, i evitem la tendència a utilitzar un lema fins a l’extenuació. No hem de tancar-nos en una única direcció.
—Enguany han fet molt d’ènfasi en la reivindicació d’un projecte poètic europeu. Podria explicar el perquè?
—D’entrada, l’any passat van tenir un pes important els americans. Per contrarestar, ens semblava important que enguany predominessin els poetes europeus. Jo reivindico una mirada cap a la poesia europea. Hi ha uns certs lligams entre les diferents literatures europees, sobretot en contraposició amb les asiàtiques, les americanes i les africanes. Hi ha una certa poètica europea: Europa té una tradició literària que arranca a l’Edat Mitjana. I és important reivindicar el cosmopolitisme europeu: la diversitat de llengües i cultures en un territori petit… Això conté una riquesa que no trobes en altres llocs. I és d’una gran potència.
Enllaç a la notícia: http://www.vilaweb.cat/noticia/4009266/20120508/escoffet-potser-senfonsa-leconomia-pas-creativitat-ni-discursos-propis.html
La Biblioteca 